diumenge, 17 d’octubre de 2010

Nefertiti, la més bella

Font:  Viquipèdia.    http://ca.wikipedia.org/wiki

Nefertiti va ser reina d'Egipte pel seu matrimoni amb el faraó Akhenaton (Amenofis IV). El seu nom vol dir "Bonica és la bellesa d'Amon" i per un temps probablement es va dir Neferneferuaton (Bonica és la bellesa d'Aton).
De la reina han quedat nombroses representacions amb el seu espòs i filles (una novetat ja que abans no es representava la vida familiar del faraó), i algunes sola. Com el famós bust avui al Museu de Berlín.
Algunes teories suposen que a la mort del seu espòs va assolir el tron amb el nom de Semenkhare, però això no s'ha pogut demostrar.
Se la suposa filla d'Ay, germà de la reina Tiy. Es va casar amb Akhenaton probablement en iniciar el regnat i va tenir amb ell sis filles.

Nefertiti va acompanyar el seu marit a la nova capital Akhetaton i alguns fins i tot suposen que fou la instigadora dels canvis socials, religiosos, econòmics i culturals que aquest va deslligar en substituir el politeisme tradicional egipci per un culte de tendència monoteista al déu solar Aton; però altres la veuen com la reina que intentava salvar allò que Akhenaton estava destruïnt. El grau amb el que va compartir el poder amb el seu marit varia segons les opinions de cada historiador; a les representacions apareix sovint en condicions d'igualtat i fins i tot a alguna estela apareix amb la falsa barba i la doble corona i dos cartutxos reials.
Poc se sap de Nefertiti, llevat que degué ser una dona d'extraordinària bellesa, si es jutja per les referències escrites (fins i tot el seu nom) i pels retrats realitzats amb el realisme propi de l'art d'aquell període excepcional (sobretot el bust policromat del Museu de Berlín).
Súbitament la reina desapareix al 14è any del regnat d'Akhenaton. Les hipòtesis són molt variades, des que va esdevenir Semenkhare com a coregent, fins a una mort natural o violenta. Manca, però, les dades per definir la situació en algun sentit. La seva desaparició coincideix amb l'ascens de l'esposa Merytaton i l'aparició de Semenkhare com a coregent. La seva filla Ankhesenpaaton es va casar amb Tutankhamon, fill d'Akhenaton probablement amb la seva dona secundària Kiya.
La seva mòmia no s'ha trobat. La tomba havia estat saquejada i l'època de la momificació sembla ser de la dinastia XVIII, i la posició del cos indicaria reialesa. El 12 de juny del 2003 Zahi Hawass, director del Consell Egipci d'Antiguitats, va alertar de la manca de proves i va rebutjar la identificació.




Bust policromat del Museu de Berlín

Dora Maar

Font: Viquipèdia. L'enciclopèdia lliure.

Henriette Theodora Markovitch, més coneguda com Dora Maar (1907 - 1997), va ser una artista plàstica, pintora, fotògrafa i escultora francesa.
  
Va estudiar a la Academie Lothe on va conèixer a Henri Cartier-Bresson quan encara no s'havia convertit en un dels millors fotògrafs. Dora Maar hagué de pintar sobre els anys 50. Picasso ironitzava sobre l'activitat fotogràfica de Dora. Aquesta no estava del tot satisfeta amb l'ensenyament a l'Acadèmia Lothe. Més tard, seguint el consell de Marcel Zahar va seguir els seus estudis de fotografia matriculant-se a L'École de fotografie de la Ville de París. La formació de Dora passa principalment per la recerca de mentors.

Dora se sentia atreta per la mort. Maar experimentava amb els objectes desproporcionats com un recurs que desestabilitzava la nostra realitat. La fotografia de Dora en aquest nou aspecte era més aviat clàssica seguint l'estil refinat de Meerson.
Va treballar un temps d'exposició més llarg per a intensificar els negres. El recurs de la sobre-exposició és summament efectiu en "Les annes vous quettent", on una teranyina cobreix amenaçadorament el rostre de Nusch Éluard. Va publicar únicament dues fotografies de dones nues. Més endavant Dora fotografiaria tot el procés de composició del Guernica.
Maar va retratar a Picasso en quatre ocasions en els anys 1936, 1938 i 1939. Tenia una forma molt personal de treballar el clarobscur. Va recuperar el seny gràcies al Doctor Lacan. John Russell admirava la valentia de Dora en la seva decisió de tancar-se en el seu estudi durant molts anys per a investigar el més profund del seu propi ésser.
Maar va morir el 1997 i en el seu testament va deixar tots els seus béns al seu pare i a un monjo. Els seus béns es componien de 130 Picassos i la majoria de les seves fotografies. Ella havia venut algun Picasso quan s'havia sentit en dificultats econòmiques però sempre amb el permís d'aquest. L'apartament en el qual es va recloure era un fidel reflex de la seva complexa personalitat.


dimarts, 12 d’octubre de 2010

El cadàver exquisit

Font: viquipèdia
"realitat inconscient de la personalitat col·lectiva" 

El cadàver exquisit és un joc inventat pels surrealistes consistent en la creació i invenció col·lectiva. El seu origen es troba a un joc de saló on els participants escrivien una part del relat i el passaven a un altre per que aquest el continués.

Segons la definició que dóna el Dictionnaire abrégé du surréalisme: és un « joc que consisteix a compondre una frase o un dibuix per diverses persones sense que cap d'elles tingués en compte la col·laboració dels anteriors participants. L'exemple que ha esdevingut clàssic, i que dona nom al mateix joc, ve d'una de les primeres frases obtingudes amb la tècnica: "Le cadavre - exquis - boira - le vin – nouveau" ("El cadàver exquisit beurà el vi nou")».